Castell

Construït durant el segle XI, el castell de Calaf es troba situat a la part alta de la població, en un punt estratègic de control de dues vies de comunicació: l'una de nord a sud que comunicava el nord de Catalunya (Alt Urgell i Solsonès) amb un ramal de la via Augusta, passant pel municipi romà de Sigarra (actual Prats de Rei); i l'altra d'est a oest, comunicant la Segarra i les terres de Lleida amb la Catalunya central.

El març de 2011 van acabar-se les tasques de restauració del castell de Calaf, iniciades el juliol del 2009, i que han permès recupera l'estructura exterior del monument, així com fer-ne visitable l'interior. Les obres han estat finançades entre el Ministeri de Foment, l'Incasòl i l'Ajuntament de Calaf, a través del programa de l'1% Cultural.

Els orígens
Per conèixer els orígens del castell de Calaf, cal situar-nos als inicis de l'època feudal, dins el context històric del repoblament de Catalunya. En aquells temps, les intrusions i atacs sarraïns foren freqüents en el nostre territori i la zona de l'Alta Segarra es va convertir en terra de frontera entre la Catalunya cristiana, establerta al nord del territori, i la Catalunya ocupada pels musulmans, establerta al sud. Així doncs, en ser terra de frontera, la zona de Calaf va convertir-se en terra de ningú i va anar quedant despoblada per les anades i vingudes constants dels dos bàndols, que feien que viure-hi fos perillós.

Entre l'any 1010 i 1015 el compte Ramon Borrell i la comtessa Ermessenda van cedir un vast territori erm, dins del qual hi havia Calaf, al bisbe Borrell de Vic, el qual va fer donació de tres puigs (el puig de Calaf, el de Calafell, i el de Ferrera) al levita Guillem d'Olor amb l'encàrrec de construir-hi fortificacions i repoblar la zona. Aquesta donació queda reflectida en el primer document conegut sobre Calaf, datat del 30 d'abril de 1015.

Del castell de Calaf n'eren senyors feudals els bisbes de Vic i els vescomtes de Cardona feudataris seus (en tenien el domini útil), arribant a emetre moneda vescomtal de Calaf entre finals del segle XI i començaments del XII. Des del 1375 i fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals amb la desamortització al segle XIX,  el castell de Calaf quedà vinculat al comtat de Cardona.

La fortificació, de planta poligonal amb angles arrodonits, presenta diferents tipus de paraments, amb carreus escairats de grans dimensions a les parts més antigues. Dintre del recinte de muralles, hi havia l'església de Sant Pere, que féu de parròquia fins a mitjan segle XV.  Aquesta església, que va acabar enrunant-se el 1781, estava situada prop de l'antic Hospital, tal com deixa entreveure una part de la muralla del castell que, de fet, havia estat un dels murs del temple.