Carmen Arrojo, militant republicana i defensora dels drets civils de les dones

Sent molt jove, Carmen Arrojo s'afilià a la FUE (Federació Universitària Escolar), organització apolítica dins de la qual participà en la creació de la UEA (Unió d'Estudiants Antifeixistes). El 1936, influïda per la militància socialista del seu pare, ella i el seu germà s'afilien a les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), organització encaminada, entre més, a millorar les condicions de treball de les dones.

Amb l'esclat de l'anomenada Guerra Civil, Carmen Arrojo s'implicaria en la resistència. Així, i tot i la seva joventut, va ser elegida secretària de la cèl·lula de la JSU en la secció del Sector Vistillas.

En els primers dies del conflicte bèl·lic, va organitzar diversos tallers amb els que subministrar menjar i roba al front. Arrojo va aconseguir que el treball d'aquestes dones que cosien i cuinaven per als soldats fos remunerat pel Ministeri de Guerra de la II República, amb una paga de 10 pessetes al dia de les que es van beneficiar més de 90 dones.

També va organitzar una guarderia per als nens/es dels combatents que anaven al front a defensar la legalitat republicana i impedir que les tropes franquistes avancessin a la capital. En tot moment, va demostrar un alt grau de valentia i heroïcitat.

Després de completar un curs d'infermeria, va col·laborar amb els serveis sanitaris de l'hospital de la 46a divisió de l'Exèrcit Popular. També va ser secretària d'estudiants en el Comitè de Madrid de la JSU i, d'aquí, va passar a ser professora de l'escola de quadres del partit. Durant tot aquest temps, na Carmen va palesar ser una dona lluitadora amb ferri compromís social i polític.

El 1939 va marxar amb la seva parella Eugenio (intel·lectual, mestre i advocat) a València, on ell seria afusellat l'any següent, 1940. Amb la guerra ja decidida, Carmen va acudir al port d'Alacant a l'espera d'un vaixell anglès que mai no va arribar. Va estar tancada en un camp de concentració quan, finalment, va aconseguir escapar a Madrid. Allà, va començar el seu llarg “exili interior”, que va sobreviure ocultant la seva veritable identitat.

El 1969 va treure les oposicions de Magisteri. Entre els seus destins va estar el poble de Calaf, on va residir diversos anys fins a la seva jubilació, impartint literatura i francès. El 2021, Calaf va posar el seu nom a l'Espai Social i Cultural de la vila.

La història de Carmen Arrojo és la d'una d'aquestes dones republicanes, les grans perdedores tant en la guerra com en la dictadura. La biografia d'aquesta supervivent és també la història de moltes lluitadores, a les quals no se'ls ha reconegut la seva labor de militància en la lluita pels drets civils de les dones.

A Calaf, això sí, la seva memòria roman inalterable!