Alta Segarra

Orígens històrics

Els orígens històrics de La Segarra estan vinculats a l’altiplà on trobem assentats els municipis de Calaf, Calonge de Segarra, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i els Prats de Rei des de l’època dels romans, en què aquest darrer municipi era denominat Municipium Sigarrensis.

Durant els segles XVII-XVIII i XIX i fins a la divisió comarcal de 1936, tots els sistemes de divisió administrativa, judicial, etc. situen clarament aquest territori com pertanyent a la Segarra.

El projecte de divisió comarcal aprovat l’any 1936, tot i que inicialment estudiava la possibilitat de crear la comarca de l’Alta Segarra, finalment decidí incloure la major part d’aquest territori dins l’Anoia. Durant dècades, els municipis de la part nord de l’Anoia han sentit que la resta de la comarca no els tenia en compte.

L’any 1987, en una consulta realitzada a tots els municipis de Catalunya, diversos ajuntaments d’aquesta zona reivindicaven la creació d’una nova comarca coherent amb la identitat segarrenca d’aquest territori, que presenta força cohesió interna i una definida personalitat.

Per a recuperar la dinàmica de treball conjunt entre uns municipis amb unes mateixes problemàtiques, el 1995 es constituí la Mancomunitat Intermunicipal Segarrenca que, després d’uns anys d’inoperativitat, està començant a funcionar de nou amb l’objectiu de prestar serveis als municipis i als seus ciutadans.

L’estructura territorial que s’imposà l’any 1987 amb la divisió en quatre províncies i un llistat de comarques no ha donat prou bons resultats. Per aquesta raó, l’any 2001 es publica l’Informe Roca, que formula diverses propostes per a reformar el model d’organització territorial de Catalunya.