L’historiador Josep Maria Solà desvela l’origen grec de la llegenda del Mercat de Calaf

Solà va explicar que casualment, sense estar buscant el que finalment va trobar, va descobrir que el filòsof grec Antífanes, coetani de Plató ja parlava duna ciutat on feia tant de fred que les paraules a l'hivern es glaçaven, i que la gent havia d'esperar a l'estiu a que es descongelessin per saber que s'havia dit uns mesos abans.

Aquesta història d'Antífanes sembla ser que estaria relacionada amb els discursos de Plató, ja que com en la llegenda, les seves paraules quedaven com “glaçades” en el moment que les deia i no era fins més tard, quan els seus deixebles havien arribat a la vellesa, que es podien entendre.

Solà va fer esment a altres referències a Calaf dins la literatura popular. Com per exemple la versió “Calaf” de la Llegenda del compte Arnau.

També va posar molts exemples dins de la literatura culta. Així va esmentar les cròniques de Rossinyol i Casas sobre la guerra a Calaf, el llibre d'Alexandre de Riquer “Quan jo era noy”, la referència que Josep Pla fa de Calaf a la “Guia de Catalunya”, o la poesia “El campanar de calaf” de Mn Pius Forn. També els poemes de Celdoni Fonoll, la novel·la de Jaume Cabré “Senyoria”, les “Històries naturals” de Joan Perucho, o dos poemes de Vicent Andrés Estellés, per posar només alguns exemples.

l'historiador calafí va explicar que el material de la conferència era un “work in progress” i  que  preveu anar ampliant la recopilació de referències literàries i finalment editar un llibre amb tot aquest el material recollit.

La xerrada va omplir la sala del Casal de Calaf d'un públic que va seguir molt atentament i amb interès les explicacions de Josep Maria Solà. En acabar la xerrada  Conxita Solà i Jaume Fonoll van posar música a l'acte interpretant la Metradansa de Calaf i dos poemes musicats de Mn. Climent Forner.