Josep Ma Torras i Ribé: “La Guerra de Succecció va ser una guerra entre militars i pagesos, destinada a devastar la població”

Durant la seva exposició, Torras i Ribé va parlar de les repercussions que la Guerra de Successió va tenir sobre la població civil. L'historiador va afirmar que la de Successió no va ser una guerra convencional, ja que més enllà del conflicte militar, de la lluita entre dos exèrcits, hi va haver una intencionalitat punitiva i de represàlia per part de l'exèrcit borbònic contra la població civil catalana. La violència, el saqueig, les execucions sumàries, i el terror es van fer servir com a armes de terrorisme militar, -va explicar Torras i Ribé-,  amb la única finalitat de debilitar i sotmetre el territori, en una clara mostra d'animadversió de la dinastia borbònica contra  Catalunya.

Torras i Ribé va explicar que es poden definir tes etapes dins del conflicte, durant les quals la població civil va resultar extremadament malparada.

La primera etapa la podem situar al voltant de l'any 1706, quan Catalunya va ser envaïda per primera vegada pels exèrcits borbònics. Ja en aquesta època existien un conjunt de projectes de represàlia política contra la població civil, com la d'incendiar les principals poblacions catalanes a través d'una veritable política de sang i foc. Aquesta estratègia es va posar en pràctica l'any 1707 a la ciutat de Xàtiva. L'exèrcit borbònic pretenia  esborrar no sols físicament, sinó històrica, jurídica i, fins i tot metafòricament la població, en una manera de procedir fins llavors inèdita a la història d'Europa. L'extermini de Xàtiva no va ser una decisió d'estratègia militar, sinó que va tenir com a única funció exercir un càstig exemplar que pretenia atemorir la resta de pobles i propiciar la seva submissió davant les forces borbòniques.

La segona etapa, la situem, segons Torras i Ribé entre 1707 i 1713, quan Catalunya es converteix en el teatre principal de la guerra. Els borbònics ocupen ciutats importants de Catalunya com Lleida o Tortosa i la frontera s'estableix aproximadament a Cervera, un territori que passa a ser una terra de ningú, amb escaramusses constants per part de l'exèrcit de felip V. L'historiador va explicar, per posar un exemple, que malgrat hi hagués hagut una capitulació signada després de la conquesta de Lleida, i malgrat haver posat fi al setge, la ciutat es va veure sotmesa durant 8 dies a un saqueig constant, hi van haver execucions sumàries als resistents, i es van viure diverses setmanes de continu espoli. “La guerra no només va ser entre els militars, sinó que va ser una guerra de militars contra pagesos, destinada a debilitar la població, generar misèria, pobresa i devastació” –va apuntar Torras i Ribé.

En aquesta època els pobles de la zona de frontera, com va ser el cas de Calaf, es van dedicar a alimentar els exèrcits. Al voltant de 10.000 soldats eren destinats anualment a la requisa de les collites, i es calcula que anualment les tropes s'emportaven, sota amenaces de mort i execucions, 7.000 quarteres de blat. “Això generava un panorama de fam, desolació i mort, cosa que queda reflectit perfectament en els llibres de defuncions de les parròquies amb unes punxes de mortalitat que es poden diferenciar perfectament” –va apuntar l'historiador.

La tercera etapa es situa a partir del juliol de 1713, després de la signatura del tractat d'Utrech, l'inici del que s'anomena el Cas dels Catalans, i la materialització de la invasió borbònica sense pràcticament disparar ni un tret. En aquest moment, entre 25.000 i 30.000 efectius ocupen Catalunya, amb unes ordres clares de severitat extrema en cas de no obtenir rendició. Les execucions sumàries, la política de sang i foc i una brutalitat mai vista fins al moment, van ser la tònica dominant per aconseguir sotmetre el territori.

En acabar la xerrada el grup Family Gospel va oferir una selecció d'algunes peces del seu repertori i posteriorment es va oferir un refrigeri per tots els assistents.